Escac i Ma(s)t

escacs1

Està clar; aquests dies estem vivint una autèntica partida d’escacs a la política catalana. Mentre uns exercim d’espectadors de luxe els altres estan intentant construir la seva estratègia.

El primer que vull destacar és el fet que, en aquest nou taulell del panorama polític català, han decidit governar només per la meitat de la ciutadania i només per la meitat. Han decidit que la resta de ciutadans i ciutadanes que parlem d’altres temes, no importem i que la única cosa que s’ha de parlar és el full de ruta, aquell que va dir en Mas que no aplicaria perquè el que no volia era dividir la societat catalana en dos i que finalment ha fet, per ambició de conservar la cadira, més que per convicció.

El Pressing CUP

En segon lloc, volia parlar del que alguns han batejat com Pressing CUP i que jo exactament no se que és. I és que, des de la campanya electoral, la CUP ja va dir que faria exactament el que està fent; no recolzar a Mas per ser President del Govern.  Alguns s’encaparren dient que la CUP està boicotejant el procés i la veritat que l’únic obstacle perquè la CUP se sumi a la investidura és que Mas no sigui el candidata presidir la Generalitat.

I ara toca fer un parèntesi i parlar del compromís previ de Mas, que era el de poder encapçalar o tancar la llista sempre que fos unitària. Que ell no seria un obstacle per la independència de Catalunya. En canvi, arribat el moment, la meva pregunta és En aquest moment algú creu que l’oferiment de Mas era cert? Es vol sacrificar en pro de la independència de Catalunya? El que demana la gent de la Candidatura d’Unitat Popular, és simplement que es responguin aquestes dos qüestions i si és així, caure en la resolució final de la dimissió de Mas. Simplement el que afirmen és Nosaltres volem la Independència lluny de personalismes. Vosaltres esteu disposats al mateix?

Ara per ara, per tant, crec que és injust culpabilitzar a la CUP i fer-la responsable d’aquesta situació de paràlisi que està vivint el poble de Catalunya, amb la incertesa del que passarà en els darrers dies i d’un desgovern enorme, que porta a Catalunya a un rati econòmic de Bonus escombraria a nivell internacional.

En definitiva, més que el concepte Pressing CUP, jo m’inclino més pel Escac i Mas, per entendre el que estem vivint aquests dies a Catalunya.

Publicado en Alex Valiente, Diari de Ruta, Politica | Deja un comentario

No mueren; las Matan.

CampanyaViolenciaMasclista

El sábado pasado hubo una concentración contra la violencia de género en Madrid. Una movilización que llevó a llenar las calles de Madrid por personas de todo el Estado reclamando que la Violencia de Género sea una Cuestión de Estado y que se trabaje para erradicar este tipo de violencia.

Según el manifiesto que se leyó 800 han sido las mujeres asesinadas por violencia machista en España; datos desgarradores. Ayer se inició una campaña donde piden que nos pongamos todos y todas como fotografía de nuestros respectivos perfiles una imagen que sirva para la concienciación día tras día y no solo los mal llamados Días Internacionales de… Delante de estas lacras, todos los días los tendríamos que considerar días internacionales para luchar por nuestros derechos y porque no hayan más víctimas.

En la manifestación del 7N en Madrid, a la que hacía referencia antes, hubo una de las ideas que creo que es de las más importantes. Una reivindicación que es del todo acertada; Se pide que hablemos con propiedad y que los medios dejen de hablar de “muere una nueva víctima de violencia de género), porque ellas no mueren; a ellas las matan.

Por eso es necesario que se vuelvan a impulsar las políticas contra la violencia de género y de protección de las víctimas. Y cabe recordar que fuera de las personas asesinadas, cada día son muchas las víctimas que sufren violencia de género, no solo física que también psíquica, que es menos visible pero que desgasta más a quien las sufre.

Pongamos la mano lila en nuestros perfiles y no nos olvidemos de luchar porque si hay una sola víctima, merece la pena que cada día, sea Día Internacional de…

Publicado en Diari de Ruta, la Garriga, Personal i Intransferible | Deja un comentario

Setmana de la Mobilitat i 5 anys de la Reforma del Centre

garriga-centre-reforma-virtual-placa

 

Fa una setmana se celebraven el gruix d’activitats de la Setmana de la Mobilitat Sostenible. Molts ajuntaments feien una aposta ferma per aquestes activitats, destinant carrers que són artèries principals de circulació, en carrers per vianants.

La Garriga en això s’ha quedat en un punt mort, malauradament. És una llàstima que per potenciar aquesta activitat, a part de la bicicletada anual, es va potenciar un dels vianants més bonics que tenim per a vianants i més característics del nostre municipi, com el Passeig,  com a espai per vianants la part cèntrica; ja ho és i no hi ha res a potenciar. En canvi el primer tram del Carrer Calàbria ha passat a ser de circulació de vehicles, tot i les moltes reclamacions públiques de comerços de la zona i vianants. Els únics que no es mostraven d’acord amb aquest fet, era algun comerç (repeteixo que la gran majoria hi estan a favor) i el mateix equip de govern.

Fa 5 anys ara, els grups que formen part del govern municipal animaven a la ciutadania a organitzar caserolades contra l’equip de govern d’aquell moment (PSC + ICV + EiLG),  per intentar boicotejar de forma partidista un dels grans projectes de transformació de la Garriga; la vianantalització del centre del poble i unir les dos places en una de sola. 5 anys després seria de necis dir que el centre del poble no ha guanyat en qualitat de vida i tots els dies està ple de famílies gaudint d’aquesta obra.

No enredaré a ningú. És cert que l’equip de govern ha fet alguna petita aposta durant quatre anys al govern per millorar la mobilitat i destinar algun petit tram de carrer als vianants, com el carrer Doma. Però d’aquelles queixes que en feien, un cop entrats a govern cap ni una. És més, van fer grans “reformes” al projecte principal, canviant la fesomia dels escocells dels arbres i canviant els bancs de tota la plaça, perquè segons deien, es queixaven els avis. Si aquests eren els seus principals problemes, perquè no van participar activament a les reunions i les van presentar?

Segons ells d’aquella reforma, el principal entrebanc era el que el projecte eliminava el sauló de la plaça. Van trigar dos anys en eliminar ells, el sauló de la Plaça del Silenci per un cautxú tou, que trenca totalment amb la estètica d’aquell espai públic.

En definitiva que després de suportar diverses protestes i fins hi tot atacs cap a mi i el que trobo més greu, cap a la meva família, després de que alguns ens acusessin de coses greus que no tindré en compte i de que alguns aprofitessin el moment per fer campanya política per desprestigiar un dels millors projectes de reforma del nostre poble, puc dir que 5 anys després em sento molt orgullós d’haver format d’aquell equip de govern valent que tot i això i el desgast que va suposar tota aquesta transformació, va tirar endavant convençuts que tot pel que lluitàvem era bo per la Garriga; perquè treballàvem amb l’objectiu de fer una La Garriga Millor!

A tots vosaltres, Neus, Joan Bou, Txell, Miquel, Juanjo, Quim i Pati, 5 anys després podem dir que el temps ens ha donat la raó.

Publicado en #CarregantEnergia, Diari de Ruta, Energies Renovades, Mobilitat, Neus Bulbena | Deja un comentario

I ara què? Guia per aquells que no sentim que ningú hagi guanyat o perdut

Els Candidats del 27S

Els Candidats del 27S

Ahir vam tenir unes noves eleccions al Parlament de Catalunya. Unes eleccions que alguns vaticinaven con plebiscitàries. Tot i això, el resultat de les eleccions deixa un panorama d’una societat trencada i plena d’incognites.

Sóc poc donat a futurologies i en tot cas, aquest és un anàlisis personal i en el que no vull despejar la X del futur; principalment perquè crec que és difícil que algú respongui a la pregunta que avui 28 de Setembre del 2015, ronda al cap de molts catalans i catalanes; I ara què?

Si em pregunteu a mi us diré que no sento que hi hagin vencedors ni vençuts després de les eleccions d’ahir. Més bé, tot el contrari i això fa que es lii més la troca. Us aviso pels descreguts que no comptaré als votants de CSQP ni cap a un costat ni cap a l’altre. El que si que vull deixar clar, és que la vessant del Sí, Si que ho fèieu fa 24 hores. En aquell moment afirmàveu que votar a aquest partit, era votar Unionistes, una paraula que encara se’m fa rara d’escoltar sincerament.

Però deixa una societat totalment fragmentada, amb un 47,75% dels electors que van exercir el seu dret a votar a favor de la independència, un 41,6% en contra segons dieu alguns i un 10% que exactament no saben si si o si no, torno a dir, segons les vostres percepcions.

Jo vull anar més lluny, en el cas de la franja del Sí. Aquest total, voleu dir que la gent de la CUP (un dels més vencedors de la nit), serà un si condicional o no ho serà? Amb això vull dir, algú sap si aquest partit polític donarà recolzament a la independència sense condicions per fer MHP a Artur Mas? A mi em generen certs dubtes perquè crec que un dels èxits d’aquest Partit, va ser la seva valentia al refusar formar part d’una llista unitària (amb tot el perill que això comportava), perquè hi havia gent amb la que no se sentia còmode en aquesta llista unitària. Podria ser incongruent o no i no ho sabrem fins a la investidura.

Pel que fa a la mateixa casuística; Si la CUP proposés donar suport amb una altra persona dins de la llista de JxSI, que generés més neutralitat i consens, tothom estaria d’acord? Artur Mas, faria aquest vot de generositat que comentava en convocar eleccions i donaria un pas al costat pel bé de la Independència de Catalunya? Tampoc ho sabem.

I pel que fa als partits Unionistes. Si hi ha uns triomfadors a la nit electoral, aquests són C’s. Els resultats són molt millors que les enquestes més optimistes cap a aquest partit.  Alguns ja vaticinàvem fa temps aquesta possibilitat, sense contemplar-la (encara) com a una realitat. I ja ha passat. La gent que no creu que el PP o PSC defensen amb força o credibilitat, la opció del no rupturisme han trobat un espai on sentir-se còmodes. I el partit ha trobat un espai electoral orfe. Però aquest partit té una vessant negativa que és la no capacitat d’arribar a pactes amplis, perquè el seu partit polític defensa les mateixes tesis que la dreta espanyola i així és impossible arribar a acords.

No penseu que deixaria la lectura del meu partit. El PSC era un partit que molts donaven per mort. Fa un any les enquestes no ens donaven ni 10 diputats. I és cert que els resultats són més dels que ens donaven les enquestes, però tot i així crec que cal una reformulació d’idees i explicar molt bé quin projecte de federalisme volem per al nostre Estat Plurinacional. Jo no esperaria al 20 de Desembre per esperar que diuen les urnes a Espanya i començaria ja a explicar arreu del territori, quin projecte volem per la reforma constitucional, si hi ha possibilitat real.

Veurem que passa, però crec que ningú ha vençut (encara) i que ens queden setmanes apassionants de lectures, posicionaments i noticies diverses. Veurem com finalitza tot, però el panorama és del tot incert. I que, potser m’equivoco, però sóc del que pensa que en menys d’un any i mig (apostaria per menys d’un any), tindrem unes noves eleccions que tornaran a ser èpiques, les de la teva vida,… i tantes altres coses.

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

3 Orígens; Esports, Cultura i Comerç

 

Aquest cap de setmana ha tornat a estar l’agenda atapeïda; ja es nota que tornem de les vacances i les entitats de la Garriga venen amb les piles carregades.

3 orígens; així es diu la exposició que fins el proper dia 25 d’Octubre es pot visitar a la Fundació Fornells Pla – Conxa Sisquella a la Garriga. Una exposició fotogràfica que ens endinsa en mons propers, entorns dle nostres paissatge urbà i també fotografia a partir d’elements naturals. Una exposició molt recomanable de tres artistes que a partir de la seva fotografia ens acosten a la seva visió del nostre entorn. L’orígen cultural.

En l’orígen esportiu, cal destacar l’activitat organitzada pel nostre Club Ciclista; La segona edició del Memorial Josep Segú, ha omplert el centre de la Garriga de bicicletes que anaven a una velocitat increïble. El dissabte va ser una gran diada de ciclisme i dona goig com cada vegada més, s’acosta el públic per veure l’esforç dels millors ciclistes catalans, a una de les proves puntuables pel circuit català de ciclisme.

I ahir mateix, el centre de la Garriga, tornava a acollir per 9a Edició consecutiva, la fira La Botiga al Carrer, que serveix per posar punt i final a la temporada d’estiu de rebaixes. Molta gent per gaudir de totes les ofertes que ens oferien els comerços adherits a l’ASIC i també per veure les diferents activitats que proposaven els serveis també associats. Aquest s’ha convertit en l’orígen comercial.

En definitiva, moltes activitats per gaudir del nostre poble i de les nostres entitats i comerços, que demostren dia a dia que tenen més salut que mai!

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

… Aunque tenga Novio!

La imagen de la Noticia en El Mundo

La imagen de la Noticia en El Mundo

 

Hace días un titular me llamó la atención. Un periodista hablaba del gran año de Carolina Marín. El titular destacaba “Y hasta se ha echado novio”, para hacer referencia al gran año de esta deportista, que ha puesto al orden del día el deporte del Bádminton en nuestro territorio.

A pesar de llegar a ser la número 1 mundial en un deporte que, muchos aseguran que es minoritario, aunque hay cada vez más deportistas federados y a pesar de haber ganado dos veces el Campeonato Mundial, el periodista irrumpe un artículo insulso con un titular más insulso todavía, a la vez que machista.

Y hablamos primero del éxito deportivo ya que cuando existen estas gestas acaban repercutiendo en que estos deportes consigan un repunte de altas federativas. Son muchos los clubs deportivos que hace mucho tiempo trabajan el bádminton. En la Garriga, tenemos una de las entidades más importantes que se basa en este deporte. Así que espero que todo ello consiga arrastrar más altas en su entidad. Pero lejos de ello, recordemos que son deportes semi profesionales. Que si no tenemos un éxito como el conseguido por Carolina, tienen muy poca repercusión en los medios y eso hace que se haga muy difícil o casi imposible poder vivir de ello.

Y es necesario hacer también una reflexión sobre el deporte femenino que está dando grandes éxitos al deporte de nuestro territorio. Cabe destacar que si ya de por sí, es complicado encontrar financiación para hacer carrera en deportes no profesionales, todavía se hace más complicado hacerlo en el deporte femenino, donde los éxitos que consiguen quedan más diluidos y pasan a considerarse hechos puntuales.

Entonces podríamos valorar que es cierto, y pensar también que es para alabar que tenga novio. Incluso hasta podemos destacar que tenga amigos, Carolina Marín. Porque hay deportes en los cuales, a pesar de haber sido Campeona del Mundo, a pesar de ser durante un año la número uno mundial, tienes que cubrir tu presupuesto de la mejor forma posible, haciendo verdaderos equilibrios financieros y sacrificando en muchos casos, la propia vida personal.  Así que si, Carolina Marín ha sido número uno Mundial, ha sido doblemente campeona del mundo… a pesar de tener novio. Dejemos de lado, el machismo y reconozcamos el gran valor que tiene una gesta deportiva como la de Carolina.

Publicado en Alex Valiente, Diari de Ruta, Esports, Personal i Intransferible | Deja un comentario

“Oye, que llegan otra vez los de los pintxos!”

Ruta_Pintxo

D’aquesta forma ens rebien la gent dels establiments quan arribàvem als seus locals per a informar per primera vegada cada any de totes les bases de la Ruta del Pintxo. A ningú se’ns hagués passat pel cap que arribaríem a fer 5 anys i amb l’èxit d’estar entre una de els 5 Rutes gastronòmiques de Catalunya d’aquest tipus, més destacada i segur que seríem la primera si comparem la ràtio establiments / consumicions servides.

Quan al 2011 vam agafar les regnes d’una activitat prèviament organitzada pel tècnic de Sanitat de l’Ajuntament de la Garriga, no sabíem on ens ficàvem. Vam decidir entomar-ho tot i que el nostre objectiu no era el de treballar per la gastronomia. Enteníem que en temps de crisis aquesta activitat no es podia deixar perdre i que podia ser un referent pel turisme gastronòmic local.

En aquella primera edició ens va costar molt que la gent cregués en un projecte que naixia amb un pressupost molt limitat però amb moltes ganes de fer les coses bé. La segona edició va ser la més complicada. Vam voler somiar amb una expectativa molt alta i ens vam equivocar, principalment jo, que vaig engrescar a la gent de l’entitat a fer una aposta a nivell comunicatiu molt ambiciosa que ens va sortir malament; molt malament. Això va tenir com a conseqüència que haguéssim de demanar barres de Festa Major durant molts anys per poder recuperar part dels diners que havíem perdut.

Moltes son les veus que apunten als “beneficis de la gent de l’entitat”. En aquella edició, ja puc fer públic, que no només va haver un esforç i compromís per part de la mateixa entitat, sinó pels dos caps visibles de la mateixa, en Carlos i jo, que ens va suposar que de la nostra butxaca haguéssim de posar cadascun una suma important de diners. Però el projecte bé s’ho valia. Aquella edició va ser la pitjor; tot i que vam créixer en consumicions, menys establiments i més sentit de participació.

I van venir la 3a edició i sobretot la 4a. La primera va ser de consolidació i la següent d’un salt molt important i reconeixença del treball fet i una recompensa personal. Potser no s’entén però per nosaltres ha estat molt important que es vegi aquest salt.

I ara ja, un cop consolidada tothom en parla. Tothom ens felicita per una activitat molt ben organitzada i que s’ha convertit en un referent a nivell comarcal, cosa que fa que encara ens cridin d’altres municipis per, com entitat sense ànim de lucre, poder arribar a organitzar en els seus pobles una activitat com la de la Garriga.

Deixeu-me que doni les gràcies a moltes persones. Als establiments que creuen en nosaltres i que fan que això de l’èxit sigui. A la gent que surt al carrer a tastar els pintxos (molts) que preparen els establiments. Se quanta pasta us deixeu i el que representa això en un moment com aquest per tots i totes vosaltres. Als patrocinadors; als que sempre han cregut en nosaltres i als que ens han donat recolzament ara; Estrella Damm, l’Ajuntament de la Garriga, Envernissats Vila, Disterri, Nuria Membrive, ASIC, l’Esborrany, Balneari Blancafort. Als mitjans de comunicació que sempre, sempre, sempre, heu estat presents.

Però sobretot deixeu-me que li doni les gràcies a la gent de l’entitat i especialment a 3 persones. A la Vero, a l’Àlex i per sobre de tot al Carlos. Ha estat un treball molt complicat, però hem aconseguit que en allò que somiàvem, es fes realitat!

Hem seguit els passos perquè tot sortís molt bé. Unir a tothom per convertir la Ruta del Pintxo en un referent. Esperem continuar així i millorar les coses que fem malament!

I per si algú se n’oblida! “Oye, que llegan otra vez los de los pintxos!”

Publicado en Alex Valiente, Comerç, Entitats, la Garriga, Mexclat | Etiquetado | Deja un comentario

En Dani Gutierrez ens convida a Imaginar.

gutidan01-fondo-blanc

El proper dilluns finalitza el procés de recollida d’avals per a poder presentar-se a les primàries per ser el candidat a la nostra demarcació per a les properes Eleccions Generals. Fa uns dies es va presentar la candidatura de la Carme Chacón per a encapçalar aquesta llista. I semblava que seria la candidata perquè no es presumia que cap persona pogués presentar-se.

Potser les meves ratlles sorprenguin a algú o no; simplement no ho sé. He manifestat moltes vegades la meva oposició a moltes coses que ofereix la Carme. Primer el vot contra el que volia el partit, en alguns posicionaments polítics. Tot i que la respecto, ningú em pot demanar que estigui a favor d’aquesta política. I menys quan, com era contrària a algunes de les línies polítiques del partit, va marxar a fer la seva vida laboral fora d’Espanya, cosa que també respecto, però no comparteixo.

Per aquest motiu quan hem van oferir avalar-la, vaig explicar que no ho faria, tot i que hi aniria a votar a les primàries i si finalment ella era la candidata, defensaria el projecte socialista durant la campanya, ja que crec que és el millor.

Però de cop i volta, ha aparegut una persona jove, amb empenta, formació i ganes de representar aquest caire de reformulació del projecte polític. És en Dani Gutierrez, que proposa un projecte amb imaginació. Perquè aquesta imaginació és la que pot assolir grans reptes.

No se si aconseguirà els avals o no. És un objectiu molt complicat a aquestes alçades, on s’ha presentat només amb dos setmanes d’avançada i amb molta gent que ja havia avalat a la Carme Chacón perquè fins ara creien que seria la única candidata.

En Dani ha estat valent. Tot i saber que seria molt complicat recollir més de 900 avals de militants del PSC en tan sols dos setmanes, ha volgut donar aquest pas i donar aquest pas, perquè es generi debat. Un debat que és molt bo per a qualsevol partit polític que vulgui donar veu als ciutadans i ciutadanes i que vulgui ser el principal partit al territori.

Per tot això, i perquè crec que un procés de primàries obertes és la forma més plural i mes participada que tenim els ciutadans i ciutadanes per dir la nostra, jo donaré suport a en Dani Gutiérrez, sabent que ho té difícil, però que tot hi això ha volgut imaginar, ha volgut ser valent, ha volgut obrir un espai de debat al nostre partit. Fins al dia 29, podem Imaginar; aquell dia ho farem possible!

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

A ti, Pedro.

Pedro Zerolo en la Garriga, en 2006

Compartiendo mesa con Pedro Zerolo y Jordi Terrades en la Garriga, en 2006

Los que lo conocimos sabíamos que no era simple fachada. Se desvivía por conseguir la igualdad de derechos para cualquier ciudadano. Era de aquellas personas que se paraba con la gente, les escuchaba e intentaba dar respuestas.

Muchos ciudadanos te recordaran por liderar aquellas grandes movilizaciones a favor del derecho de los homosexuales de poder contraer matrimonio. En parte, tu tozudez, ha hecho que ese hito histórico en la sociedad haya tirado adelante.

Pero no solo has luchado por ello. Has luchado por muchísimos derechos sociales más. Contigo creo que el PSOE ha hecho una de los avances más importante en apostar por los Derechos Sociales y no te cansabas de defender a pie de calle, en manifestaciones o reuniones con asociaciones y entidades, los derechos de los diferentes colectivos vulnerables, que la derecha cada vez que ha gobernado ha intentado romper en mil pedazos. Has sido tu y es justo que la sociedad te reconozca esa tozudez de la que antes hablaba.

Yo siempre recordaré la llamada de Pilar Velasco, cuando me ayudó a gestionar tu visita en la Garriga. Cuando nuestra agrupación estaba en unos momentos complicados, tu viniste a dar apoyo a los jóvenes socialistas de la Garriga, que acababan de echar a andar y tenían el sueño compartido de cambiar el mundo des de la base. Y compartíamos eso; el sueño de acabar con la Exclusión Social.

En aquella charla, donde éramos poquitos en el Auditori de l’Escola de Música de la Garriga, tu nos decías que pasito a pasito, con pequeños movimientos, se generaban avances y que era muy loable que gente joven hiciera estos pequeños pasos. Nos dabas fuerzas para tirar adelante; y lo hicimos, lo hacemos y lo haremos.

Pedro, eres un modelo a seguir. Un modelo enorme. Y como las grandes personas que han sido los que han cambiado el mundo, a ti también, la sociedad te reconocerá que fuiste capaz convertir en un sueño de muchos ciudadanos, en una realidad social. A ti Pedro, muchas gracias por creer. Muchas gracias por hacernos creer!

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Jo m’acuso

protestasatiAquests dies torna a estar sobre la taula la resolució del conflicte laboral de SATI, una de les empreses històriques de la Garriga que també desapareix. Malauradament la crisi econòmica ha produït que el model econòmic de la Garriga canviï la seva fesomia d’una forma molt important; dels grans motors de la economia de fa una dècada. El clúster del moble ha desaparegut del tot, la indústria de la construcció va desaparèixer arrasada per la bombolla immobiliària i ara tot just queden els que abans eren empreses mitjanes de construcció i ara s’han convertit en petits empresaris i el sector tèxtil està en una liquidació fulgurant; no vull deixar de banda el sector del termalisme que actualment s’aguanta amb pinces gràcies a que el sector turístic s’aguanta en un petit sospir cap al penya segat.

Aquesta crisi que fueteja en general a tota la societat i de la que la Garriga no ha quedat exempta, ha comportat que un perfil de ciutadà d’una edat compresa entre els 55 i 65 anys quedin en un risc social molt important, degut a viure al llindar de la pobresa.

Mentre alguns municipis han buscat solucions reinventant el seu model econòmic i posant especial atenció a aquest segment dels seus veïns i veïnes, a la Garriga no hem estat hàbils i hem deixat a la empara de Déu, a aquests ciutadans i ciutadanes.

El cas de SATI, és un aspecte clar de deixadesa política. La Generalitat de Catalunya va atorgar 2 milions d’euros perquè l’empresa, a partir de un procés de concurs de creditors, pogués remuntar el vol. Van posar a un gestor perquè pogués salvar a l’empresa, que al final ell mateix ha acabat desmantellant la mateixa.

Els treballadors i treballadores anaven advertint d’aquest fet, mentre feien concessions dels seus drets, renunciant entre d’altres coses a pagues extres. Ells demostraven un gran amor per la història d’aquesta empresa. Però han estat els únics.

Fa un any arribava el primer avís. SATI sortia del concurs de creditors fent un enèsim ERO per assegurar la seva viabilitat, que finalment no ha estat possible.

Nosaltres, des del PSC vam estar al costat dels treballadors i treballadores. Vam organitzar trobades amb ells i vam presentar un reguitzell de preguntes al Parlament i a l’Ajuntament de la Garriga. Se’ns acusava d’alarmisme i de polititzar aquest  problema social. Nosaltres la única cosa que fèiem, era estar al costat dels treballadors i treballadores perquè ells, lluny de ser escoltats, se sentien desamparats.

Ara es confirma que el Fons de Garantia Salarial, els ha dit que no hi ha més recursos per a poder pagar les seves quitances. SATI era per algunes famílies la única via d’ingressos a les seves llars. Han perdut el treball i els recursos econòmics que entre uns i els altres, sembla ser que no aconseguiran. La única cosa que els hi falta per perdre és la paciència.

L’exemple de SATI és un dels casos pels quals penses que podries haver fet molt més i que hi havien moltes coses més a fer. I no ho hem fet. Jo m’acuso d’haver pogut fer molt més. Jo m’acuso de no haver-me implicat més en trobar solucions pels treballadors i treballadores de SATI.

Publicado en Alex Valiente, Diari de Ruta, la Garriga, Politica, Politica Municipal | Deja un comentario